Aiguafreda (Vallès Oriental): Emma va fer-hi construir l'església, aleshores dita de Sant Martí del Congost, i la va fer consagrar el 5 d'agost del 898. [1] L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental): Emma va fer-hi dedicar l'església a Sant Genís, el 4 de juliol del 932. Angostrina (Alta Cerdanya): Emma tenia domini sobre la seva església ja l'any 907, tal com li reconeix el concili d'Agde. Centelles (Osona): El nom d'aquesta població entra en la història l'any 898, gràcies a l'acta de consagració de Sant Martí del Congost, document signat per Emma, que féu construir i dedicar aquella església. Fullà (Conflent): El concili d'Agde reconeix a Emma el seu domini sobre l'església de Santa Eulàlia. La Garriga (Vallès Oriental): Als afores de la població hi ha l'antiga església de Santa Maria del Camí, priorat i hospital de pelegrins, fundat per Emma l'any 921. Hi habità la germana d'Emma, que es deia Quíxol o Xixilona, i encara hi és enterrada. Gombrèn (Ripollès): Guifré va fer donació del castell i de l'església de Montgrony al monestir de Sant Joan ja des del moment de la seva fundació (887). Emma va exigir que li'n fos reconeguda la pertinença quan hi havia qui pretenia d'usurpar-la-hi. Llaés (Ripollès): La seva església i el seu castell ja l'any 919 estaven sota la protecció d'Emma, que potser va construir-ne l'església, que Ranlo, una altra abadessa de Sant Joan, va reedificar i fer consagrar. Planès de Rigard, Toses (Ripollès): Antic poble l'església del qual estava sota el patronatge d'Emma i en una escriptura d'aquesta abadessa entrà en la història. La Pobla de Lillet (Berguedà): L'antiga església de Santa Maria era vetllada i protegida per Emma. Porqueres (Pla de l'Estany): Els bisbes del concili d'Agde confirmen l'església de Santa Maria com a pertanyent a Emma i al seu monestir. Malgrat de tenir arrels antiquíssimes, té el nom escrit per primer cop en un document relacionat amb Emma. La Roca del Vallès (Vallès Oriental): La seva primitiva església havia estat construïda per Emma, que la féu consagrar el 4 de juliol del 932. Potser la mateixa abadessa havia contribuït a la repoblació del terme. Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental): Podria ser que Emma hagués contribuït a la seva repoblació. Sant Joan de les Abadesses (Ripollès): Població on el comte Guifré fundà el monestir que va confiar a la seva filla Emma, la qual va repoblar la vall i la va governar sàviament. Sant Joan de Montdarn (Berguedà): Possessió del monestir de Sant Joan. Emma va fer-hi construir l'església, consagrada l'11 de desembre del 922. Sant Martí de Centelles (Osona): El seu nom entra en la història dins l'acta de consagració de l'església de Sant Martí del Congost, que l'abadessa Emma va fer construir i dedicar. Sant Martí de Surroca (Ripollès): Emma ja inclou aquesta parròquia dins el terme que està sota el seu govern directe. Sant Pau de Segúries (Ripollès): Dintre la vall de Sant Joan, Emma en governa i ordena el territori, anomenat Segurilis. Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental): Documentació descoberta no fa gaires anys indueix a suposar que el seu territori va ser repoblat i reordenat per Emma. Sant Quirze de Besora (Osona): El seu nom entra a la història quan Emma n'aconsegueix el domini i potser en reconstrueix l'església. Santa Maria de Besora (Osona): La seva església, donada a Emma el 898, potser va ser reedificada per l'abadessa. Seva (Osona): La primera documentació de la seva toponímia es troba en l'acta de dedicació de Sant Martí del Congost. El poble reconeix que el seu origen històric està relacionat amb l'abadessa Emma. Sora (Osona): Ja l'any 906 la parròquia i la vall eren encomanades a Emma, que potser en va construir l'església, que certament va refer l'abadessa Ranlo, successora seva. Tagamanent (Vallès Oriental): Topònims del seu territori són citats per primer cop en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí del Congost, edificada per Emma. Vallfogona de Ripollès (Ripollès): Quasi tota la vall pertanyia al monestir de Sant Joan i se sap que el 919 l'església estava sota el patronatge d'Emma, que potser l'havia construïda. Vilafranca de Conflent (Conflent): L'església de Sant Esteve, que aquesta població ha assumit, era pertinença d'Emma, com reconeixen els bisbes del concili d'Agde l'any 907. Vic. Raval de Santa Eulàlia (Osona): Amb la seva capella dedicada a la màrtir de Mèrida, formava part de les possessions d'Emma, a qui Guifré, el seu pare, havia donat com a dot.
via ca.wikipedia.org
Accions d'Emma filla de Gifré el Pilós governant el monestir Sant Joan de les Abadesses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada